Canal del Cavall, Elefant i Cap de Mort - Montserrat

Dissabte 21 de Gener del 2017

Ja feia temps que havia quedat amb Jose Manuel de Senderismo y Más per fer alguna sortida canyera per Montserrat i va arribar el dia. Jo anava amb Josan i per part de Pepe venia la resta del grup. Havien quedat a les 8:00 a Santa Cecília i com un rellotge puntual allí hi eren. 

La sortida és d'un 10 quilòmetres i uns 800 metres de desnivell. No és fàcil de fer i es passa per varis pasos equipats on s'ha de tirar de braços o no tenir vertigen. Si volem fer la volta a l'agulla de mort és imprescindible fer-ho amb arnés, doncs hi ha considerable altura i el pas és delicat. Tal com acostuma a passar per les rutes a Montserrat hi ha contínues pujades i baixades, i si es fa a bon ritme es pot fer en poc més de cinc hores. Nosaltres, parant a menjar i fer fotos varem fer-la en 7 hores justes. 

La ruta surt de Santa Cecília, segueix el camí de l'arrel i al arribar a sota del Cavall Bernat puja per la seva canal. Finalitzada la canal del Cavall Bernat girem cap a l'esquerre dirigint-nos fins a l'agulla del Elefant, que pujarem. Com que la ermita de Sant Salvador està molt aprop la visitarem. Tornarem al Cavall Bernat i pujarem fins a l'ermita de Sant Antoni, d'allí seguirem fins a l'agulla del Cap de Mort, on pujarem i després donarem la volta a l'agulla. Baixarem fins el camí de Sant Jeroni que seguirem fins continuar desviar-nos al camí que ens porta a l'Alabarda Castellena, tornarem de nou al camí de Sant Jeroni i pujarem al cim del mateix nom i tornarem als cotxes baixant pel canal de Sant Jeroni. Una sortida per Montserrat on es visiten llocs força interessants i amb molt bones vistes, amb una bona dosi d'aventura per pasos estrets, grimpades, i trams equipats que si es va a bon nivell i no ens entretenim podem realitzar com a matinal. 

El dia està núvol, fa vent i fred, a més a més fa poc que ha plogut, per ho que la roca és molla i s'ha de vigilar no relliscar. De Santa Cecília, creuant la carretera, surt un camí, que puja cap a munt, el seguim cap a l'esquerre, és el camí de l'arrel, hi ha marques de GR, i durant 40 minuts el seguim fins arribar a sota del Cavall Bernat, inconfundible amb la seva forma allargada, on veiem un canal i una petita pedra que indica el nom de la canal (ens hem de fixar una mica per veure-la). Ens equipem i comencem a pujar. 

Santa Cecília

Dia gris. Cavall Bernat al fons.

Els primers metres de la canal s'ha de grimpar una mica, és un tram tapat per arbres on entre roques anem pujant. De seguida s'obre i veiem la pujada, uns 200 metres de pendent d'entre 45 i 60 graus amb trams de cordes que ajuden a pujar-ho. És llarg i cansat, però en uns 20 minuts pot fer-se bé, això sí, s'ha de tirar una mica de braços, i si està mullat, com és el cas, s'han d'extremar les precaucions. 

Canal del Cavall Bernat

Comencem a pujar

Pepe pujant

Bones vistes

Josan i Maria venen darrere

El grup un cop superat la canal amb el Cavall Bernat radere

Ens apropem a la base però la visibilitat és molt reduida

Des de la base del Cavall hi ha molt bones vistes de la Paret dels Diables, però avui el temps no acompanya. Com que fa vent i fred no ens entretenim gaire baixem cap avall per un petit corriol i de seguida en un cruilla girem cap a l'esquerre, hi ha marques grogues, per pujar a l'agulla del Elefant. Anem seguint el camí, que en alguns passa a tocar de la cinglera, però el dia està molt tapat i no podem gaudir de les vistes, fins arribar  fins arribar  

El camí passa a tocar de la cinglera però hi ha molta boira i no es veu res

 Seguim el camí, grimpant una mica, arribem a un pas força estret que ens permetrà arribar al cim de l'agulla del Elefant, també coneguda com a agulla de Sant Salvador. Ens treiem les motxil.les i superem el pas, fàcil de fer tot i que una mica incòmode, arribant a dalt de l'agulla. 

Pablo al pas estret

Gerard el segueix

Grup a l'agulla del Elefant

Baixem per on hem vingut fins retrobar de nou el camí i girem cap a l'esquerre, arribant a l'ermita de Sant Salvador, que es troba dins una balma. Entrem però és molt petita, només una petita habitació on guarir-se del mal temps. 

Ermita de Sant Salvador

El grup a l'ermita de Sant Salvador

 Visitada la petita ermita tornem sobre les nostres passes cap el Cavall Bernat, el passem i ens desviem cap a la dreta per un petit corriol que puja fent zigazagues fins a l'ermita de Sant Santoni. El temps ha empitjorat i encara que no plou fa bastant aire, no es veu gaire i fa fred.

El dia cada cop més tapat

Arribem a l'ermita de Sant Antoni, però està ple i no hi ha lloc endins. Aprofitem per menjar alguna cosa. Si pugem a sobre, pel camí que passa pel davant, si fes bon dia hi hauria molt bones vistes de les parets del Diable, però com el dia no acompanya no veiem res. Sense baixar pel camí on hem pujat seguim recte per on hem vingut, passant per la base d'algunes agulles i arribem a l'agulla del Cap de Mort. Hi ha corda d'un parell de metres per pujar-hi i alguns ho fan. Jo ja vaig pujar un altre dia i no ho faig, si el dia fos bo hi hauria bones vistes, però com no ho és no es veu gaire. L'agulla deu el seu nom a la forma que té, sobretot si es mira des d'un camí que hi ha a sota a una certa distància d'ella i es veu frontalment.

Esmorzant a Sant Antoni

Pablo pujant al Cap de Mort

Isa el segueix

Pablo baixant l'agulla

A sobre l'agulla del Cap de Mort

 Isa, Pablo i Josan aprofitem a pujar a l'agulla, la resta passem per l'estret coll i baixem a baix, on ens equipem. Hi ha una cordes que permeten rodejar-la. Millor fer-ho en aquest sentit, des de abaix fins arribar al pas estret per on es puja, doncs al fer-ho en sentit contrari les cordes que fem servir per rodejar-ho no tibarien i la sensació d'inseguretat és més gran. La volta a l'agulla es realitza per una lleixa força estreta que va a 20 o 30 metres d'alçada. Hi ha dues cordes que ens serviran per assegurar-nos i a més ens serviran per pujar en algun punt. En total deuen ser uns 30 metres que es fan en menys de 5 minuts, però s'ha de fer equipat i no s'ha de tenir vertigen.  Uns quants del grup rodegem l'agulla. 

Iniciem el flanqueig

Isa i Pablo rodejant l'agulla

Mario fent el flanqueig

Josan i Mario finalitzant la volta a l'agulla

 Un cop rodejada l'agulla tornem a passar pel pas estret i continuem recte, seguim per una estreta lleixa, hi ha una corda que fa de passamà, però passada la corda la roca està mullada i força inclinada, hi ha alçada i una relliscada pot ser perillosa i donem mitja volta. Si estigués sec no hi hauria problema, però tal com està és millor no arriscar-se, per ho que arribem fins Sant Antoni, baixem al ca camí principal i girem cap a al dreta, passant per sota del Cap de Mort fins arribar al camí de Sant Jeroni. 

. 

Pas de lleixa amb passamà on varem donar mitja volta

Tornant cap a Sant Antoni. Darrere Cap de Mort

El dia continua tapat 

Passem per sota el Cap de Mort

 Arribem al camí que va a Sant Jeroni, el seguim, deixem enrere l'ermitai comencem a pujar per una rampa de ciment. En el moment que fa un gira 90 graus cap a la dreta agafem un camí que surt a la dreta i ens portarà en menys de 5 minuts al cim de l'Alabarda Castellana, cim més alt del Baix Llobregat amb molt bones vites, i el seguim recte, hi ha marques de pintures blaves, fins arribar-hi superant un petit pas amb una corda nuada, fàcil.

Petit pas delicat

Mario superant el pas de la corda

Isa el segueix

Grup al cim de l'Alabarda Castellana

Vistes des del camí

 Tornem al camí principal i fem els 200 metres que ens falten per arribar a Sant Jeroni, cim de Montserrat. Fa fred i aire, però com està tant a prop no ens ho podem perdre. Arribem i fem la foto de rigor i iniciem la tornada als cotxes. 

Grup al cim de Sant Jeroni

 Un cop fet el cim tornem pel camí i arribem a l'ermita de Sant Jeroni. Aquí en contes de seguir el camí seguir endavant, fa pujada, fins a trobar una torre elèctrica, a 70 metres de l'ermita, amb marques vermelles. Aquí comença el Canal de Sant Jeroni, que baixa 500 metres en 1 quilòmetre, la pujada es fa molt pesada, i que ens deixarà just al costat de Santa Cecília, on hem deixat els cotxes. És un canal molt vertical on és fàcil caure, sobretot si està mullat, ho bo que té és que hi ha moltes branques que ens poden ajudar per anar-nos frenant o assegurar-nos. Hi ha alguns petits pasos equipats, algun cable, una escala, una cadena. El grup ho baixa amb precaució i després d'una hora arribem els cotxes.

Canal de Sant Jeroni

Tram equipat amb escala

Lleixa amb passamans

Tram fina de la canal

Canal per on hem baixat, molt dret

Cavall Bernat al fons

Arribem a les 3 en punt als cotxes després de 7 hores de marxa i aprofitem per anar a un bar de Monistrol a prendre alguna cosa i parlar una mica. Tot i que el temps no ha acompanyat ha estat una bona sortida i he conegut gent molt maca amb els que segur que compartiré noves sortides.