Pedraforca des del coll del Veldet.

Dissabte 18 d'Octubre

Fa 20 anys, amb uns amics varem intentar fer el Pedraforca. Va ser un desastre, ja que en cap moment varem planificar res i es va començar a pujar per la tartera a les dotze del migdia. Un desastre. Per això, quan la Helena va comentar de fer-ho no ho vaig dubtar ni un moment.

El Pedraforca des del coll de Veldet és una excursió molt maca i amb molt bones vistes, grans panoràmiques, on s'ha de grimpar una mica, sense ser gaire difícil, i s'ha de pujar uns 1000 metres de desnivell. És una mica dura, i s'ha d'estar acostumat a caminar, sobretot en forta pujada en alguns casos. Després de pujar al Pollegó superior baixem i pugem al Calderer, que està al costat, per un parell de pasos equipats amb cadenes. La baixada per la tartera es la part més pesada, però la excursió s'ho val. 

Es pot trigar entre 5 i 6 hores segons la marxa.

Havien quedat al velòdrom d'Horta a les 6:00, per arribar cap a les 8:00. Enfilem cap a Berga per la C58, arribem fins a Saldes i passat el poble, al cap de poc veiem un indicador cap el refugi de Veldet, quan arribem al mirador de Gresolet deixem el cotxe i comencem a caminar, El camí es veu de seguida. En total unes 2 hores de cotxe des de Barcelona. 

Avui som la Helena, el Jorge, el Cristian i jo.

Només començar a caminar ja trobem pujada. El camí és bastant evident, i sinó només hem de seguir els altres caminants que trobem. Les vistes són molt maques, i al cap de poc, no més de 10 minuts arribem al refugi de Veldet.

Refugi de Veldet

Grans panoràmiques

A partir d'aquí haurem de grimpar una mica

Tram de grimpada

Jorge. Al fons el pollegó superior

A la llunyania Montserrat

Ja queda poc

Grup al pollegó superior

Marxem cap el Calderer, al davant

Cristian superant el primer tram de cadenes

Segon tram de cadenes

Cim del Calderer, pollegó superior al fons

Hi ha molt bones vistes

Davant el pollegó interior i la tartera

Baixem el Calderer i a l'inici de la tartera dinem. Una vegada recuperades les forces baixem per la tartera. Recomanem portar bastons, però sinó anem frenant amb un peu i lliscant amb l'altre fins al final. Paciència, molta paciència, ja que la tartera és força llarga.

Finalitzada la tartera tenim mig hora més de camí fins arribar al refugi, on descansem una mica, després al cotxe i cap a casa.

Jorge i Helena descansant

Jorge, Cristian, Helena i Dani amb el Pedraforca al fons